ENTREVISTA GERMÀ JOSE LUÍS
-Com et dius?
Jose Luís Rodríguez Bayón.
-Quina edat tens?
Tinc 67 anys.
-On vas néixer?
En un poble de la província de Lleó (Valdivueco).
Té uns 30 habitants. Actualment hi vaig cada estiu i al Nadal. A més he viscut
a Viladecans, a Sant Adrià, a Barcelona...
-On vius actualment?
A Barcelona a la Gran Via en la residència del Col·legi
Sant Gabriel de Barcelona amb 5 germans gabrielistes més.
-Com es deien els teus avis?
Secundino i Evangelina, i Leandro i
Angeles.
.
-Tenies bona relació amb ells?
Només he conegut als avis. Un vivia en el mateix
poble i l’altre l’anava a veure uns 15 dies a l’estiu.
-Tens germans/es?
Som 7 germans (4 nois i 3 noies)
-Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
El meu hobbie és el bricolatge (en fusta, en
electricitat, en metall, amb soldadures...) Els dissabte i diumenges em distreu
molt. I quan estic cansat vaig una estona al taller i arreglo una màquina o
qualsevol costa que trobi.
-Fas algun esport?
Abans en feia molt, ara no.
-Ens podries explicar alguna tradició de la teva
família o poble?
Al meu poble des de fa molt temps encara es
conserva com a lloc de trobada i d’oci un teleclub, que és una sala pública del
poble amb una televisió i una petita biblioteca.
-Quines consideres que són les teves virtuts?
Sóc un manetes.
-Quin és el teu menjar preferit?
El potatge
Quin és el teu animal preferit?
M’agraden els animals, però lliures, en el camp.
Allà al poble gaudeixo amb els animals de la muntanya. Tenir-ne un de mascota
no en tinc ni m’agradaria.
Et fa por alguna situació?
Els conflictes entre persones són les situacions
que més em desagraden. Les altres d’alguna manera o altra tenen solució.
T’agrada llegir?
M’agrada llegir però no novel·les. M’agraden coses
pràctiques: llegir el diari, revistes especialitzades en educació i informar-me
sobre temes pedagògics.
Què mires a la televisió?
No miro pràcticament la televisió, només noticies
per mantenir-me informa’t del que passa arreu.
T’agrada escoltar música?
Sí, m’agrada la música clàssica, en especial el cant
gregorià. Mentre treballo o en el cotxe m’agrada posar musica de fons.
-A quina escola vas anar de petit?
Primer a l’escola unitària del poble fins als 12
anys. Només hi havia una aula amb un únic professor per a tots els nens i nenes
de totes les edats del poble . I després al seminari fins els 16 en un poble de
Vizcaya. Vaig fer batxillerat i la carrera de magisteri.
“Qui més aprèn és el que ensenya”
Quins records tens d’aquells anys?
Tinc bons records sobretot dels passejos per la
muntanya i dels els partits de futbol. Un cop al mes teníem el que en dèiem
passeig general, caminàvem varis quilòmetres i a vegades ens emportàvem tendes
de campanya. Era molt xulo!
-A on has treballat al llarg de la teva vida?
Vaig estar 44 anys donant classe, 25 anys dels
quals com a director en diferents centres.
-Quan vas decidir fer-te germà gabrielista?
Des de que vaig entrar el seminari i poc a poc
vaig anar coneixent la vida dels germans gabrielistes. Hi havia un moment allà,
als 16 anys, on oficialment et decidies; però des de sempre tenia aquesta idea
i és una feina desinteressada en favor dels altres. En realitat nosaltres no
tenim res que sigui personal: el ordinador, el telèfon... tot és de la comunitat:
però tampoc necessito res. Tinc el que necessito des de recursos pel treball
,per vestir. NO necessito comprar menjar. El salari es posa en comú i es
destina a ajudes socials, a Mans Unides...
-Si poguessis tornar a ser jove, hi hauria alguna
cosa que t’agradaria tornar a fer?
Canviaria algunes coses. Una de les coses amb les
que me quedat les ganes és anar un temps uns anys a països de Missió (Colombià o Perú).
-Ens podries explicar alguna anècdota que recordis
al llarg de la teva vida?
Nosaltres érem un grup d’uns 8 estudiants i des
del seminari vam anar a Caldetes; allà és on hi havia el seminari major. Era
una finca bastant gran i els
dissabtes ens dedicàvem a netejar i
arreglar el parc. Aleshores va entrar un sacerdot i ens diu: “Està en Poch?” No
enteníem que ens deia i un dels meus companys va respondre: No estamos en Caldetes.
En realitat deia si
estava el Mossèn Poch, però no enteníem el català.
-On vas anar la primera vegada que vas pujar en
avió?
El primer viatge en avió va ser a Mallorca.
Després vaig anar 3 vegades a Colòmbia i 1 al Perú.
-Quins tres objectes t’emportaries a una illa
deserta?
Uns
llumins, alguna cosa per llegir i estris per caçar i pescar.
-Quina és la teva pel·lícula preferida?
El gènere de pel·lícules que m’agraden són les que
no fan pensar massa. Normalment miro pel·lícules del oest.
-Vas sovint al cinema?
No, però m’agradaria anar-hi més.
-Si t’haguessis de descriure amb una paraula quina
seria?
És molt
difícil, però suposo que senzillesa o sinceritat.
-A què t’agradava jugar de petit?
Sobretot a futbol y m’agradava molt el muntanyisme.
He portat durant molts anys a grups de nois de colònies a fer excursions (Can
Xic, Campaments de Burgos...)
-De petit tocaves algun instrument?
No, la música mai ha sigut el meu punt fort.
-Vas fer la comunió? I la confirmació?
Sí, es clar.
-Era la religió una part important de la vida de
la teva família?
En la meva família la religió era un tema
important però no tant com el que ha significat per a mi de gran.
-Què opines del Papa?
En tinc una opinió molt bona. El Papa Francesc té una sensibilitat major per la honradesa i
la pobresa. Es un papa molt proper. Està molt ben valorat i jo coincideixo en
aquesta opinió plenament.
Una cosa que no es valora lo suficient és el mèrit
del papa anterior de dimitir, cosa que li ha proporcionat molta informació i
ajuda a l’actual. A més, jo crec que aquest Papa també dimitirà. Això és un bon
sistema i ajuda molt en el funcionament del Vaticà.
