jueves, 26 de febrero de 2015

DONEM-LI LA VOLTA A LA SOLIDARITAT




Benvolguts/es 


Fem ressò de la campanya de solidaritat gabrielista 2015 i que enguany correspon a assumir una part del projecte presentat pel Germà Jacob Pankijaran de la província de Ranchi (Índia) i avalat pel seu superior provincial.

El nom del projecte és:

PRATYASHA SOCIAL
 ACTION FOR SOCIAL CHANGE

L’objectiu del projecte és la conscienciació, l’educació, la salut i el desenvolupament de la gent marginal del districte de Ranchi, posant l’accent en les dones i els nens.

Dins l’àmbit educatiu algunes de les activitats que promou el projecte són:

  • Inscriure a tots els nens/es en edat d’escolarització a les escoles disponibles.
  • Mobilitzar els pares i professors per assegurar l’assistència regular i el seguiment dels nens a les escoles.
  • Proporcionar material de joc als nens per millorar l’interès vers l’escola.
  • Fomentar les activitats extraescolars per evitar l’abandonament escolar.
  • Proporcionar mestres a les escoles allà on siguin insuficients.
  • Inculcar a les comunitats el dret a l’educació, el valor que té l’educació i el respecte per a tots.
  • Inculcar el dret a votar

Dins l’àmbit de la salut (centrat en les dones i els nadons) algunes de les activitats que promou el projecte són:

  • Educar per a la salut dels nadons i els seves mares: cura prenatal i post natal.
  • Promoure revisions de salut per a tothom, particularment als nens i a les dones.
  • Campanyes de vacunació
  • Que totes les famílies tinguin un lavabo
  • Fomentar els horts i el cultiu d’herbes medicinals.

La població a la qual va dirigida el projecte inclou els pobres y més desafavorits que viuen en 10 poblets de l’àrea de Namkum Block, del districte de Ranchi. Són aproximadament 1000 famílies.

La nostra provincia, a través de Solidaridad Gabrielista, assumeix les dues terceres parts del projecte que ascendeixen a  24.700 euros.

La situació educativa és la següent: a l’estat de Jharkland hi ha a prop de 4,2 milions de nens de 6 a 14 anys. Aproximadament 1,34 milions no van a l’escola. Del 68% d’infants d’aquestes edats que es matricula, el 30% no acaba l’educació primària i la majoria són nenes.

Hi ha 20.518 escoles de primària rurals, però només 2.606 (13%) tenen lavabo i 11.779 (57%) tenen una font d’aigua potable. Per aquest motiu els nens que assisteixen a escoles tenen freqüents episodis de malalties que els deixen febles, afectant el seu creixement i que els fan propensos a l'assistència irregular, amb les conseqüències que això provoca en el seu aprenentatge. Per tant cal donar molta importància a les infraestructures escolars i a l’entorn.  En moltes de les escoles rurals  tenen un o dos professors per portar 4 o 5 classes. Els pares, davant això, no estan motivats per enviar els fills regularment a l’escola. 

En molts dels districtes de Jharkland, la taxa d’alfabetització d’homes i dones és menor al 50%. En aquest escenari val la pena desafiar a la situació amb coratge i esperança per contribuir a canviar la mentalitat de les persones.

Els canvis socials es produeixen per implicació, participació i enfocament col·lectiu. Les persones posseeixen els recursos, el nostre esforç serà ajudar a que els descobreixin per tal de posar-los al servei de la millora de la seva vida. Per tant, fem el paper del llevat en la massa per aixecar la societat. 

lunes, 9 de febrero de 2015

Carta del sr. Director per a la celebració del CENIP

Avui ens trobem tots plegats per assistir a la cloenda de la Campanya Escolar per la No violència i la Pau.
Hem escollit aquest dia perquè un dia com avui de fa 66 anys, va morir un  home bo, un home que com vosaltres també desitjava la pau i va fer de la seva vida una expressió del que pensava sobre la pau. Aquest home es deia Gandhi.
La vida i les accions de Gandhi eren un reflex dels seus pensaments: practicava la reflexió i la pregària, era partidari de la igualtat entre home i dona,  era pobre i no posseïa res i no vestia altra roba que la que ella mateix es confeccionava.
Cada any, el 30 de gener, es commemora arreu del Món la seva mort amb la celebració del Dia escolar de la no violència i la pau. Ho fem per a no oblidar-lo i per subratllar que aquestes aspiracions de la humanitat no poden ser només paraules en un llibre, sinó que han de poder guiar i inspirar la nostra manera de ser, el nostre compromís diari.
“No hi ha camí per la pau. La pau és el camí”, deia Gandhi. És tan important allò que volem aconseguir com la manera com ho aconseguim. “la fi està en els mitjans, com l’arbre està en la llavor”
Malauradament, estem lluny de viure en un Món de pau, perquè no hi pot haver pau si, encara, en molts punts de la Terra, continua havent-hi tantes formes d’injustícia i de violència. Les guerres, els atemptats, els maltractaments, l’explotació en el treball, la destrucció del medi ambient, són situacions que estan molt lluny de resoldre els conflictes i no fan altra cosa que afavorir la pobresa i la marginalitat.
Per a totes les persones afectades, un pensament de pau, de solidaritat i de tendresa.
Entre nosaltres, amb els més propers, de vegades també vivim situacions de manca de pau: quan som poc solidaris, quan no ajudem al company més dèbil, quan mirem malament a l’altre, simplement, perquè és diferent de nosaltres.
Estem convençuts que al Món, a la Terra, hi cap tothom, jo tothom té dret a gaudir-ne i a viure-hi sense exclusions, sense pors i sense privilegis. Estem convençuts també que els conflictes es poden resoldre si s’estableix una bona base de DIÀLEG. Paraula clau que ens ajuda a cercar normes de convivència i solucions justes per a tothom.
De nou, Gandhi ens mou quan diu: “ el més atroç de les coses dolentes és el silenci de la bona gent”. Per aquesta raó, també avui, des d’aquí, volem reconèixer la tasca de totes aquelles persones i institucions que, com vosaltres, amb el seu treball diari, sumant petites accions, fan possible avançar cap a un món millor.
Finalment, donem les gràcies a tothom, alumnes, Mestres, pares, per la vostra participació, i un colp més, us demanem la vostra actitud activa i convençuda per dir un NO rotund a la violència, a la injustícia i a la barbàrie de les armes i un SÍ ben fort a totes les vies per aconseguir la PAU.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE I UN ALTRE POBLE TAMBÉ, comprometem-nos a fer-ho realitat per a vosaltres i per a tots els nens i les nenes que volen somriure.

viernes, 6 de febrero de 2015

CENIP 2015 "LA PAU COMENÇA AMB UN SOMRIURE"

Després d'un any ple d'esdeveniments i emocions torna a arribar el 30 de gener. Un dia en aparença semblant als altres però que amaga molt més. El dia de la Pau i la No-Violència.


Durant aquestes setmanes ens hem estat preparant per celebrar el dia com cal. A les assignatures de tutoria i religió hem gaudit d'un ambient tranquil, treballador i amistós amb els nostres companys alhora que realitzàvem una divertida tasca.A partir d'uns texts hem fet esquemes, dibuixos, núvols de paraules i frases curtes que hem enganxat dins d'un cercle amb el signe de la Pau. A continuació,els hem penjat als passadissos que han quedat del tot bufons i plens de coloraines.


L'esperat dia, aplaçat per raons meteorològiques, per fi va arribar el dilluns dia 2 de febrer.Tots junts, petits i grans, vam gaudir de la companyia i el màgic ambient que ens envoltava. Després d'escoltar diverses presentacions  va arribar el moment més esperat. 









Els més menuts van enlairar els  globus, i el cel es va omplir d'un exèrcit de colors, que lluitaven contra l'aire alhora que una bonica cançó sonava amb la creació d'un cor dels alumnes de primària.

Els més grans de la secundària vam decidir no quedar-nos enrere i unint les nostres forces vam aixecar papers blaus i blancs formant les inicials “SG”. D'aquesta manera vem acabar de gaudir el dia del CENIP .













Va ser una bona experiència plena d'emocions per part de tots.Una cosa va quedar clara, la Pau guanya a la violència per partida doble.


 
Text : Andrea Dacosta, Andrea Lara, Marta Ortega, Carla Vizuete.
Fotos :Pedro de Lamo i Lluís Carazo